1.
italià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Itàlia. Relatiu o pertanyent a Itàlia o als seus habitants. Llengua romànica parlada a Itàlia, Còrsega i al cantó suís de Ticino. Relatiu o pertanyent a l'italià. [...]
|
2.
italianòfil -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari d'Itàlia, dels italians o de tot allò que és italià. [...]
|
3.
cisalpí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és, respecte a Itàlia, deçà dels Alps. [...]
|
4.
transalpí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és, respecte a Itàlia, a l'altre costat dels Alps. Gàl·lia transalpina. [...]
|
5.
asti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vi italià, preparat amb raïm moscatell blanc conreat als entorns de la ciutat piemontesa d'Asti. [...]
|
6.
balilla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arròs d'una varietat procedent d'Itàlia, de tiges petites i d'espigues i grans curts. [...]
|
7.
prerenaixement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent artístic desenvolupat a Itàlia, considerat de transició cap al ressorgiment del classicisme sense ruptura amb la tradició medieval. [...]
|
8.
testó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda europea múltiple del ral d'argent, i especialment de la peça de 4 rals, usada a Itàlia, França, Anglaterra, etc. [...]
|
9.
lira 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària de Turquia. Unitat monetària d'Itàlia, San Marino i Malta, anterior a l'adopció de l'euro. Moneda d'una lira. [...]
|
10.
grappa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aiguardent de brisa elaborat a Itàlia. [...]
|